Recursos

L'Esclerosi Múltiple és una malaltia autoimmunitària que afecta el cervell i a la medul·la espinal, concretament al sistema nerviós central. És molt comú entre la població de 20 a 30 anys, amb molta més freqüència en dones que homes. En els casos més severs, aquesta malaltia pot provocar una mobilitat reduïda o la invalidesa completa.

Depenent de quins teixits nerviosos estiguin afectats, l'Esclerosi Múltiple pot manifestar-se de maneres molt diferents. No tots els símptomes apareixen en totes les persones, ni ho fan amb la mateixa intensitat. 

Aquest és el motiu pel qual també se la coneix com ‘la malaltia de les mil cares’. Aquests són alguns dels símptomes que es poden experimentar:

• Els dolors són freqüents en aquesta malaltia. Pot manifestar-se com a dolor neuropàtic, causat pel mal que provoca en el sistema nerviós, o dolor musculoesquelètic a l'esquena, coll o articulacions.
• La fatiga es presenta en el 80% de les persones. Interfereix en les activitats diàries i pot ser el símptoma més important en persones que no pateixen el símptoma principal: el dolor.
• Els pacients poden patir disfuncions intestinals o alteracions en el funcionament de la bufeta. L’estrenyiment és un altre símptoma, tot i que pot controlar-se amb una dieta adequada i activitat física.
• Pot experimentar-se deterioració dels músculs o dels teixits nerviosos que estimulen als músculs, traduint-se com a feblesa. Les tècniques de rehabilitació i diverses estratègies de suport ajuden a facilitar la vida diària de persones amb Esclerosi Múltiple.
• Els pacients poden experimentar marejos o falta d'equilibri, així com vertígens, tenint la sensació que el lloc en el qual es troben està en constant moviment.

Un símptoma menys freqüent són els tremolors, però es poden presentar en diverses parts del cos per danys en els teixits nerviosos responsables de la coordinació del moviment.

Moltes persones amb Esclerosi Múltiple experimenten alteracions de la salut mental, amb períodes de depressió i ansietat. El motiu és la por d'enfrontar-se a una malaltia crònica, perquè aquest diagnòstic pot tenir un fort impacte en la persona que acaba de rebre els resultats, així com en el seu entorn més pròxim.

No obstant això, el temps és un factor clau. Actualment, no existeix una prova única per determinar si una persona té la malaltia i, en moltes ocasions, els símptomes poden confondre's amb altres malalties, per la qual cosa un diagnòstic adequat pot retardar-se. És essencial educar a la població sobre la importància d'un diagnòstic precoç i dels efectes negatius de retardar el tractament.

Comparteix aquest post de blog en les teves xarxes socials i ajudaràs a fer que més persones coneguin aquesta malaltia silenciosa!