Recursos

Passem la major part del nostre temps treballant, per la qual cosa l'espai de treball es converteix en el segon factor que determina la satisfacció d'un treballador. Segons un estudi dut a terme per la multinacional Steelcase, només el 59% dels empleats se sent satisfet amb les seves oficines; trobant-se els treballadors més satisfets als EUA, Alemanya i Turquia. A la cua del rànquing es troben Espanya i França.

A més, les distraccions en el treball s'han convertit en alguna cosa habitual durant la jornada, on un terç dels treballadors de tot el món no aconsegueix concentrar-se en les seves oficines.

Principals causes de distracció

Les converses en veu alta, la sobrecàrrega d'e-mails, les contínues trucades de telèfon o les distraccions mentals, fan que cada empleat perdi una mitjana de 86 minuts del seu temps de treball. I si multipliquem aquest temps per cada dia i treballador, el resultat augmenta, traduint-se en pèrdues en el compte de resultats de l'empresa.

Què poden fer les empreses per millorar l'ambient?

Apostar pel silenci, habilitar espais que permetin disposar de moments de privadesa i l'aire fresc, són elements faciliten la concentració i que els empleats valoren i demanden.

Un bon disseny de l'espai de treball repercutirà positivament en els treballadors, propiciant la concentració, que augmentarà el benestar i la productivitat en l'empresa.

Com funciona el cervell en el treball

Existeixen multitud de mecanismes biològics implicats en l'activitat de l'atenció. L'escorça prefrontal és qui dirigeix la nostra atenció, però s'han trobat altres aspectes que influeixen; el nostre estat psicològic. Quan estem cansats, ens costa parar esment i quan estem excitats, la menta passa d'una cosa a una altra constantment.

Un altre sistema clau és el sistema límbic, responsable que parem esment als estímuls externs. Així com els nostres propis pensaments i preocupacions, que també fan que ens distraguem amb major facilitat.

La concentració, un recurs limitat

Mantenir activa la concentració durant les 8 hores de la jornada laboral és pràcticament impossible, ja que és un recurs limitat. El cervell consumeix energia, i les activitats com l'anàlisi o la planificació consumeixen grans quantitats.

Però podem aprendre a concentrar-nos. Un dels descobriments de la neurociència és la neuroplasticitat. Demostra que les persones podem canviar l'estructura física del nostre cervell creant, reforçant i consolidant les xarxes neuronals. Això significa que, en lloc de sucumbir a les distraccions perquè estem intentant retenir en la nostra ment moltes coses al mateix temps, tenim oportunitats reals d'entrenar el cervell perquè adopti hàbits positius.

Si canviem els nostres hàbits existents podrem obtenir un major control sobre els nostres cervells i, per tant, sobre les nostres vides.