Recursos
Blogs
Com enfrontar-se al relleu generacional d'una pime?
Preparar adequadament a l'hereu de l'empresa familiar és una qüestió d'especial importància per a la supervivència d'aquestes pimes. En algunes companyies s'elaboren plans de successió o de relleu generacional, on queden especificats els detalls de quin ha de ser la trajectòria del successor de l'empresa familiar. Si ben no és imprescindible elaborar aquest tipus de documents, existeixen una sèrie de qüestions que sí que convé tenir en compte.
Planificació
El relleu generacional pot durar entre cinc o deu anys. És per això que el procés de successió ha de preparar-se de forma pacient en funció de les necessitats de cada empresa. Moltes vegades l'amo de l'empresa comet l'error d'aguantar massa al capdavant de l'empresa, i això pot generar frustració en l'hereu. L'ideal és parlar d'aquesta qüestió i planificar el moment de la cessió del govern i també el de la transmissió de la propietat.
Preparació del successor
És important que la persona que prendrà el relleu tingui l'adequada formació per a les exigències del nou lloc i pugui fer-se càrrec de l'empresa. És imprescindible tenir formació acadèmica relacionada amb l'adreça d'empreses que li capacitin per dirigir la companyia. De la mateixa manera que necessita coneixements especialitzats sobre l'ofici. A més, se li han d'exigir valors relacionats amb la cultura de l'empresa.
Experiència
És aconsellable que l'hereu hagi treballat en altres companyies del sector per adquirir experiència i coneixements d'altres formes de gestió, i que després pugui aplicar al negoci familiar. D'aquesta manera, no es tracta de replicar la gerència actual, sinó d'adaptar-se a les noves condicions que s'esperen en un nou entorn competitiu.
Incorporació del successor
Ha de ser gradual, de manera que vagi coneixent progressivament les claus del funcionament de l'empresa. El recomanable és atorgar-li una responsabilitat directa i que sigui mesurable. Una vegada fet això, cal donar-li independència per desenvolupar aquesta tasca. No s'ha de caure en l'error d'encomanar tasques massa imprecises que siguin difícils de valorar el seu rendiment. El millor és que s'acostumi a tenir un compte de resultats propi.