×
En Mútua Intercomarcal utilitzem cookies pròpies per a l'accés a l'àrea privada i de tercers per a realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web i millorar els nostres serveis.
Prem el botó ACCEPTAR TOTES per a confirmar que has llegit i acceptat totes les cookies, o prem CONFIGURAR si vols modificar o rebutjar el seu ús.

    

ES
cambiar a
castellano
/ CA

Recursos

Blogs

El 50,94% de les persones de col·lectius vulnerables aconsegueixen col·locar-se al mercat laboral

La Federació d'Associacions Empresarials d'empreses d'Inserció (FAEDEI) ha presentat els resultats del Balanç Social del qual es desprèn que el 50,94% de les persones de col·lectius vulnerables, com a víctimes de violència de gènere o minories ètniques, han aconseguit introduir-se al mercat laboral.

A Espanya existeixen prop de 204 empreses d'inserció, i per a l'estudi s'han analitzat a 181 d'elles, per les quals van passar un total de 2.750 persones amb perfils de vulnerabilitat el passat any (un 4% més que en 2013).

D'aquestes persones, 1.642 continuaven en inserció en 2015 i 714 van completar el seu itinerari. La durada mínima és de sis mesos i la màxima, de tres anys. Durant aquest període, treballen de manera normalitzada, activitat que els serveix per desenvolupar les seves fortaleses. Segons les dades de l'organització, transcorregut aquest període de temps, 264 persones van entrar al mercat laboral per compte d'altri, 27 van emprendre i 69 van acabar en plantilla fixa de la mateixa empresa. L'altra meitat, 354, van ser a l'atur.

"El percentatge d'inserció en altres polítiques actives està entorn del 16 per cent i nosaltres tenim un 50%. Ens sembla que és un percentatge bo si ho compares, però ens encantaria que fos major. El problema és que ara mateix al mercat laboral resulta molt costós acollir a persones que surten de les nostres empreses", explica Nieves Ramos, presidenta de FAEDEI.

Una de les complicacions a les quals s'enfronten les empreses que participen en polítiques d'inserció és que, la meitat del personal ha de ser de plantilla normalitzada i l'altra meitat, de vulnerabilitat acreditada pels serveis socials, per la qual cosa ampliar la contractació fixa requereix expandir el volum de negoci i no sempre és viable.

Ramos destaca els efectes positius de la reforma en el sistema de contractació pública introduïda aquest any, ja que preval l'assignació de serveis a aquest tipus d'entitats que, en cas de compliment, permetran a les empreses que participen, no només acollir a un major nombre de persones, sinó poder contractar-los posteriorment.

En total, les 181 empreses reflectides en l'estudi van contractar a 974 persones que eren perceptores d'una renda mínima d'inserció, i van ingressar l'any passat 90,9 milions d'euros, amb una facturació de 73,5 milions i van generar un Valor Afegit Brut respecte del PIB de 57,2 milions d'euros.

A més, això té una tornada per a l'Administració Pública que, només en impostos, van retornar 4,2 milions d'euros. Els 955 llocs d'inserció fora de Catalunya -té un règim diferent- han generat una tornada a l'administració pública superior als 9 milions d'euros, una tornada social de 7.186 euros per cada lloc d'inserció a jornada completa.